me lato esto de hacer ilustracion con maquetas!
http://www.mcasd.org/exhibitions/exhibition.php?EID=601
Albert Oehlen
|
alora donya Eu, deixo un link d'aquest tío, em va a crida l'atenció:
http://www.secession.at/art/2004_oehlen_e.html
http://www.secession.at/art/2004_oehlen_e.html
Luc Tuymans
|
Vaig trobar aquet senyor, pyntor. Em recorda una mica a David Hockney, nomès crec que en la gamma i perquè treballa colors plans.
També va a tenir el meu atenciòn seu temàtica.. hetérea i fantàstica.
http://www.saatchi-gallery.co.uk/get.php?trg=es&url=www.saatchi-gallery.co.uk%2Fartists%2Fluc_tuymans.htm
Quin et sembla a tu?
jeje deixo un vídeo d'una exhibició seva, sobretodo la gràcia està en la gent... de l'obra es veu poc i mal jaja
També va a tenir el meu atenciòn seu temàtica.. hetérea i fantàstica.
http://www.saatchi-gallery.co.uk/get.php?trg=es&url=www.saatchi-gallery.co.uk%2Fartists%2Fluc_tuymans.htm
Quin et sembla a tu?
jeje deixo un vídeo d'una exhibició seva, sobretodo la gràcia està en la gent... de l'obra es veu poc i mal jaja
Autoayúdame
|
autoajuda a través de forces.
Pienso, en realitat no pretenem trobar el paradigma veritable de la il·lustració sinó més aviat, si entenc bé, la nostra veritat, la nostra història... les nostres experiències. El curiós seria que al contrastar les nostres es generés l'autoajuda. És a dir.... la teva història, la teva experiència és el que propicia en mi l'autoajuda i la meva la teva, saps? més o menys em explico?
Total, recordant el que habiamos dit abans, en algun piti-dia va anar que en general podiamos comparar-nos amb actors de teatre, ocupar i intercanviar rols. Se m'ocorre el més general:
per Suma: tu més jo
per resta: tu menys jo
tu més que jo però acabes sent menys al restar-te el meu...) (o nulificación total) per unió: tu i jo formulem un nou ens
per antagonismo: tu el contrari a jo
Aixì que pienso prodiem tenir dues històries... aquí hi ha un risc, com un dia em va fer saber el Pep, que poden arribar a nulificarse, el repte estarà que es complementin, el qual s'entengui que una estàlvia a l'altra... Se m'ocorre.. que en la teva història, les pors són jo.. i quan una por apareix es perquè jo estic intervenint en la teva història. I viceversa les meves pors són quan tu et entrometes en la meva.
En una ocasió ví un llibre que tenia dos contes, diferents entre si però que es vínculaban en les paginas centrals, és a dir en algun punt de la història es trobaven amb un disc, el qual estava dibuixat en la pàgina central.. al meu parer va ser una miqueta xafa el que van fer però pinso que podrem treure-li millor probecho. És una altra opció.
La linea del llibre podria quedar així, quatre parts:
1) manifestacions (art, museu, escola, dibuixar en parets.. etc.)
2) reconeixement del particular
3) la aspiraciòn, el coratge per a ser il·lustrador..
4) l'ofici, l'assoliment
mmm ara que ho escric.. no em sembla tan benèfic aquesta estructura.. ja que el que volem és alguna cosa molt més personal però potser això pugues ser-nos d'ajuda en algun punt.
Un altra idea és apegar-nos a la tècnica huasca i potser jo intervenir en la imatge amb els blancs (és a dir, no el raspallat jaja). Una altra que trobo més prudent és escriure un text.. un text sobre el tema... encara que no sé per on començar , potser per la meva pròpia experiència...
Pienso, en realitat no pretenem trobar el paradigma veritable de la il·lustració sinó més aviat, si entenc bé, la nostra veritat, la nostra història... les nostres experiències. El curiós seria que al contrastar les nostres es generés l'autoajuda. És a dir.... la teva història, la teva experiència és el que propicia en mi l'autoajuda i la meva la teva, saps? més o menys em explico?
Total, recordant el que habiamos dit abans, en algun piti-dia va anar que en general podiamos comparar-nos amb actors de teatre, ocupar i intercanviar rols. Se m'ocorre el més general:
per Suma: tu més jo
per resta: tu menys jo
tu més que jo però acabes sent menys al restar-te el meu...) (o nulificación total) per unió: tu i jo formulem un nou ens
per antagonismo: tu el contrari a jo
Aixì que pienso prodiem tenir dues històries... aquí hi ha un risc, com un dia em va fer saber el Pep, que poden arribar a nulificarse, el repte estarà que es complementin, el qual s'entengui que una estàlvia a l'altra... Se m'ocorre.. que en la teva història, les pors són jo.. i quan una por apareix es perquè jo estic intervenint en la teva història. I viceversa les meves pors són quan tu et entrometes en la meva.
En una ocasió ví un llibre que tenia dos contes, diferents entre si però que es vínculaban en les paginas centrals, és a dir en algun punt de la història es trobaven amb un disc, el qual estava dibuixat en la pàgina central.. al meu parer va ser una miqueta xafa el que van fer però pinso que podrem treure-li millor probecho. És una altra opció.
La linea del llibre podria quedar així, quatre parts:
1) manifestacions (art, museu, escola, dibuixar en parets.. etc.)
2) reconeixement del particular
3) la aspiraciòn, el coratge per a ser il·lustrador..
4) l'ofici, l'assoliment
mmm ara que ho escric.. no em sembla tan benèfic aquesta estructura.. ja que el que volem és alguna cosa molt més personal però potser això pugues ser-nos d'ajuda en algun punt.
Un altra idea és apegar-nos a la tècnica huasca i potser jo intervenir en la imatge amb els blancs (és a dir, no el raspallat jaja). Una altra que trobo més prudent és escriure un text.. un text sobre el tema... encara que no sé per on començar , potser per la meva pròpia experiència...
A veces nada continua siendo nada hasta que hablas de ello
|
Alora Donya,
He trobat una nota curiosa en una revista, la ART LIES.
Està en anglès així que te la tradueixo:
En un barri de Istanbul, que podria considerar-se un suburbi, els nens juguen un joc en els carrers. Un rectangle és dibuixat sobre el paviment, i és conegut com "llar".
M'agradaria saber més de la nota però només això pot veure's en la pàgina web. No obstant això crec que és molt il·lustrativa.
una abraçada Eu. Fins ara..... Crec que aquesta vaig ser plateada.
He trobat una nota curiosa en una revista, la ART LIES.
Està en anglès així que te la tradueixo:
En un barri de Istanbul, que podria considerar-se un suburbi, els nens juguen un joc en els carrers. Un rectangle és dibuixat sobre el paviment, i és conegut com "llar".
M'agradaria saber més de la nota però només això pot veure's en la pàgina web. No obstant això crec que és molt il·lustrativa.
una abraçada Eu. Fins ara..... Crec que aquesta vaig ser plateada.
Ilustradores queremos ser
|
Alora Eulaliaka,
Ahir em vaig trobar aquesta noia il·lustradora, em va cridar l'atenció perquè sembla que està com nosaltres, aspirant a fer-se d'una manera de vida com il·lustradora. Total, que et passo el link...
http://albertaromir.blogspot.com/
Se m'ocorre començar un quadern amb dibuixos només per al tema del llibre d'autoajuda i fins tinguem una producció d'idees i dibuixos considerable podem compaginar.. sí... falta encara passar-te el que vaig escriure sobre el llibre... jeje no estic fent els deberes.. et vaig a escriure en català per a aprendre i que no se m'oblidi. orale?
Ahir em vaig trobar aquesta noia il·lustradora, em va cridar l'atenció perquè sembla que està com nosaltres, aspirant a fer-se d'una manera de vida com il·lustradora. Total, que et passo el link...
http://albertaromir.blogspot.com/
Se m'ocorre començar un quadern amb dibuixos només per al tema del llibre d'autoajuda i fins tinguem una producció d'idees i dibuixos considerable podem compaginar.. sí... falta encara passar-te el que vaig escriure sobre el llibre... jeje no estic fent els deberes.. et vaig a escriure en català per a aprendre i que no se m'oblidi. orale?
Angelica Liddell
|
Viendo a la Sonia Gomez me he recordado de una xica radical! la Angelica Liddell, la ví a principios de año en el festival de teatro, dio una pequeña muestra de su siguiente proyecto.
Inferno
|
Verás fragmentos de la obra i n f e r n o de Romeo Castellucci. Hay imagenes impresionantes
Cuestiones de Identidad
|
Sónia Gómez o cómo recoño ser artista de una puta vez.
http://www.soniagomez.com/video.htm
http://www.transportsciberians.net/article_textample.php?idioma=cat&id_article=111
Yo no soy nadie pero me cago en tu puta madre.
Eu
http://www.soniagomez.com/video.htm
http://www.transportsciberians.net/article_textample.php?idioma=cat&id_article=111
Yo no soy nadie pero me cago en tu puta madre.
Eu
Antídoto anti soledad
|
Compartir dóna gustet.
http://compartirdonagustet.net/
O cómo recoño re-pensar los derechos de autor y vivir de la ilustración.
Eu
Oh bacina dorada
|
Oh Bacina,
que colmada emanas,
y en tu torno ofreces,
necesarias chorradas.
(vaya mieeeeeeeeeerda de rima).
Eu
que colmada emanas,
y en tu torno ofreces,
necesarias chorradas.
(vaya mieeeeeeeeeerda de rima).
Eu
Suscribirse a:
Entradas (Atom)